martes, 4 de marzo de 2008

PANOLI PER COMPLET.


Sí, ho ho sé. Hi ha dos cuses que son pròpies d'una carta apocada i faltada d'emoció com esta, la primera que sóc xica, i la segona, que tinc 15 anys, per tant, crec que estic en la nomia "edat de pavo"
Bé, per a començar volia donar-te les gràcies. M'has fet endurir molt gràcies als teus jocs de: "Anem putejar la xiqueta" i, ho sent per la paraula, però és que estic un poc farta de les teues favades. Jo sé una cosa, i estic segura d'això: t´estime. Però tu no m'ho deixes clar; primer em besaries, després sèries el meu amic, després te'n vas d'ací, després tornes quan per fi t'havia oblidat... Tin clar una cosa, i és que no sóc cap joguet. Però... a pesar de saber que no pares de ser un envanit egoista (i encara que em coste admetre-ho) te trobe a faltar...
Sí, no puc evitar ser panoli per complet. Sempre espere que arribe un dia en què et toque dir que hui m´estimes... encara que sàpia que en el fons és part del teu joc.
Sospir... Per què eres així? Saps que t´estime i que seria capaç d'aguantar qualsevol idiotesa que em digues, qualsevol insult...
Dis-me quan estaràs de nou preparat per a amar-me, que allí estaré jo, la teua panoli, esperant-te
I és que, encara que no ho volguera, continue sent la teua panoli...
I ací estic, pensant en tu. Potser intentant no plorar, però no ho puc evitar, així és que... ho sent. Sent ser una completa inútil que només pot plorar i menejar el cap per a donar-te la raó. Desitjaria tindre més personalitat... però no puc.
Mire a través de la finestra entelada per la humitat i pel fred que em deixa el teu buit, i em pregunte si estaràs pensant en mi... que il•lusa... ho sent de nou, sent ser la teua panoli. No sé per què no començe a oblidar-te d'una vegada per sempre. potser siga perquè no vull; en realitat m'agraden els dies en què et toca amar-me, em sent bé quan em dius guapa... però són només eixos dies...
Per això, espere que després de llegir estes estupideses. decidisques per fi el "t´estime" o el "no t´estime" definitiu, i que per fi acabe el teu gran i penós joc.
Fins llavors...

La teva panoli.


P.D1: Mijor oblida't de mi, i passa d'esta carta.
P.D2: en realitat sóc jo la que et devería oblidar.
P.D3: si seguisc així podria escriure't una altra carta.
P.D4: t´estime....


Laura Martínez.

Sé que muchos no lo váis a comprender, porque está escrita en Valenciano xD

9 comentarios:

fm dijo...

no he comprendido nada

Electric Feel dijo...

Logre comprender solo unos cuantos extractos del texto xD

Sea lo que sea que hayas escritos, deve ser interesante & buenísimos como tus demás escritos.
Saludos

Jaime Daniel dijo...

Gracias por tus comentarios!!!

Y realmente me gusta como escribes, aunque sea en valenciano y no pueda entender nada!!!

Adiozzzzz

EteAN! dijo...

me hubiese gustado entender, y de verdad me esforcé, pero no lo logré...

Para la otra...

P.D.: y si le hubieses puesto subtitulos abajo??

Greetings...

Neus Torres Tamarit dijo...

Hola!

Sí que ho he entés, i més perque estava escirt en valencià, és que en algún moment m'he sentit identificada!
Realment m'ha sorprés, jajaja! No m'ho esperava!

Encantada!

belen dijo...

molt be!!!
els sentiments quan t'ixen de dins sempre s'expressen millor en la llengua que tens al teu cor. Enhorabona, escrius molt be.

tipito X dijo...

Debo tomar un curso de valencià...

Miguel A. Pazos Fernández dijo...

Al final he entendido algunas lineas.

Un saludo

Anónimo dijo...

Nadie jamás puede pasar por encima de tí. Lo que realmente significas nadie te lo puede quitar, sólo tú. Teniendo eso, uno puede con todo. Me encanta el valencià. La meva segona terra. Petonets dòna!!